Baba Roof top Restaurant

D'esquerra a dreta, el colega d'en Pawan i en Pawan (algo aixi com dia de vent), Vanesa (de Tarragona), sa mistica (ja la coneixeu) i en Raul (de Zaragoza).

A un restaurant amb molt bones vistes i bon ambient, centre de Pushkar: Baba Roof Top Restaurant.

Royal Enfield 350

A l'India hi a dues classes de motorinos. Una d'elles es l'Honda Zero 150cc i l'altra es la Royal Enfield 350cc i atura de contar (el mateix passa amb les bicicletes, totes son iguals).

Aquesta moto que veis a sa foto ha estat comprada i enviada a Espanya per en Raul, de Zaragoza. Tot un proces bastant tortuos si no tens el propietari de casa teva Indi que et pugui ajudar amb el mecanic descontent quan veu que pot treure mes rupies si no fos per l'amic Indi (cares llargues i papers que no arriven).

Pero per fi, avui mateix estara enllestit quasi tot el proces nomes faltara enviar-la a la empresa de transport. Val la pena comprar aqui pero no tenguis gens de pressa per fer ses coses.

En total, compra mes envio 1000e, i tens una moto classica que ha espanya es venen per 4000e o una mica mes.

Mistica

La tipica enredada. Surt a totes les guies. Mos ho han dit varies persones. Pero no, na Marta, no. Na Marta a la seva. Surt de l'hotel el 10e dia d'estar a Pushkar (temps per aprendre ja n'ha tengut) i es troba un "sacerdot" d'uns 25 anys al jardi. Ell li dona una floreta i, ala, ja la tenim montada! Ves al llac a tirar la flor, prega per tota la familia (quans sou? Mai digueu la veritat!!!!!!!!!!!) i apa, paga tant com vulguis.
-20 rupies?
-No, com a minim 50 per cada membre pel que t'he fet la plegaria! Uns 5 euros estaria be.
-Grrrrrrrrrr
-Per tu es nomes un dinar
-El meu dinar i el del "meu marit" m'han costat 27 rupies!!!! I te dit que no te pagaria!!!!
Al final n'hi he donat 100 i en Toni.... ai ai ai quins morros!!!!

Ventiladors

Ahir 45 graus. Avui.... Sort dels ventiladors de sostre, que tan sols aturen durant les frequents apagades de llum (unes dues cada nit, incontables de dia), moment en que comences a brollar i a brollar i en 1 minut, nomes en 1, el matalas queda xop, i tu et despertes com si t'haguessin arruixat amb una manguera, confos, i tot dormit et poses automaticament devall la dutxa fins que torna la corrent (sort tambe que aquest hotel te dutxa i que funciona, que no son tots). Sort dels ventiladors!

L'Air Cooler. Un altre invent per "refrescar". Al principi ens el colaren com a A.C. (Air Condition), pero no, no es el mateix. D'un ventilador i d'un poal d'aigo, tot amb forma de radiador de camio, en surt aire i, si no esta ben regulat (sempre), esquitxos d'aigua que, sera mania nostra, no deu estar molt neta. Tots dos som mes partidaris del classic ventilador. Sense dubte.

En fi, que aqui cada dia arribam a temperatures mes altes i el que al principi era un lloc un poc mes fresc que la major part del Rajastan, ara ja comenca a ser dificil d'aguantar. Pero be, a la fi tenim bitllet per sortir de Pushkar i, encara que ens ha costat mes del doble que un tren normal, hem pillat un tren express amb A.C., pero A.C. de veres (que ja veurem dema si funciona) i mos dirigirem a Delhi per alla decidir cap a on tirar (des d'aqui esteim molt limitats; continuen les protestes dels Gujjars i Delhi es dels pocs llocs ben comunicats cap a on podem anar).

Pushkar map

Sunset a Pushkar

Savitri Temple

Cap al Temple de Savitri, una hora de pujar escales, i arribar a dalt, just per veure el Sol sortir i Pushkar despertar. Que bonic!
Quedarem a les 5.00 amb na Monica i en Sebastian, de Chile, quan encara era fosc, i per un cami sense perdua, cap a les 6.00 forem a dalt, suats i acalorats, on ens esperaven una familia sencera de mones, per si mos podien prendre el menjar. I ho van fer, pero no a nosaltres, sino a l'amo d'un bar que hi ha just al devora del temple i que te el chai mes car del pais. Quins bitxos!

Melo Indi

Melo de la India, segons en Toni te gust a carabassa i una mica a melo.

Atrapats a Pushkar

Pareix mentida pero no es pot sortir d'aquest poble. Ens hi vam quedar uns quants dies perque era agradable pero ara, que ja es hora de partir, esteim forcats a quedar-mos-hi i no sabem fins quan. Aldarulls a l'est del Rajastan no fan que viatjar sigui cosa segura. Les autopistes, carreteres i vies de tren estan des de fa tres dies tallades per les protestes dels Gujars... Qui son?, que volen?... Resulta un poc dificil enterar-te aqui de les coses. L'unic diari que arriba en angles a Pushkar es The Times of India, pero tan sols en deu arribar un exemplar perque nomes l'hem pogut trobar a un bar (del que ens hem tornat uns habituals, clar) i no cada dia.
Podriem anar cap a l'oest, pero es d'on venim, i mes cap al sud o cap al nord les carreteres tambe estan afectades.
Si dema no tanquen tots els establiments del Rajastan (TOTS: botigues, bars, autobusos, hotels...) segurament podrem partir. Ja veurem....
Comencam a estar cansats de tot plegat!

Hotel Krishna Guest house

Pushkar carrers

Pineapple Lassi

Beguda de iogurt sol o sweet, salted, amb chocolate, coffee, mango, pineapple, rose, lemon, orange,... que sol estar molt be per prendre despres del menjar picant (o no). Una mitja de 2.5 al dia no fa mal, no? Ah, i el Bhang lassi, de maria, que el dia que arribarem a Pushkar en ferem un i no vegis tu, en Toni venga xerrar i na Marta venga dormir!

Pushkar

Menjars

Comencant per dalt, Paneer Palak (formatge amb espinacs) i Fried papad (?). Abaix plat d'arroc i Kashmiri Pulao (bolla de pa i vegetals amb salsa i trocets de fruita).

Chittorgarh fort

Ja hi tornam a ser!!! Canvies de ciutat i canvies de mon. De la tranquilitat i la magia al caos i l'estres.

Chittorgarh es una poblacio no gaire turistica de dues parts: la nova, al peu d'una petita meseta, i la vella, el fort mes gran del Rajastan, situada just a dalt d'aquesta a 180 metres d'altura.

El fort, Chittor,d'uns 28 km quadrats, va ser fundat al s.VIII i esta replet de palaus (n'hi ha uns 130; descalcat en els que encara s'hi ora... millor haver vengut amb xancles!) i de temples en runes. La seva historia es tragica. En els tres assaltaments que ha patit el fort (1303, 1535 i 1568) i essent imminent la derrota, els seus soldats preferiren sortir a la lluita abans que rendir-se, i les seves dones optaren, tambe les tres vegades, pel jauhar (el suicidi col.lectiu). Es un lloc ineressant i bo de veure. Passeges i no atures de descobrir restes de construccions i monuments, als que hi pots entrar, sortir, reposar.... Les vistes cap a l'oest cauen sobre la part nova de la ciutat, i les de l'est, cap a desertiques esplanades. Aixi es el fort de Chittorgarh.

I la part nova de la ciutat.... tremenda! Nomes devallar del tren, mitja dotzena de conductors d'autorickshaws se't tiren al damunt oferint-te transport, per preus desorbitats, fins al fort (i t'estiren de la maniga i tot!). I els hotels, com advertia la guia, cars, sorollosos i "mugrientos". Pero mugrientos mugrientos. Partim cap a Pushkar!

Udaipur

Tres nits a Udaipur, ciutat fantastica, tranquila i encantadora. Entre llacs (ara no molt plens) i muntanyes, aqui ens hi hauriem pogut quedar una setmana. Els hotels, la gent, el menjar... tot estava be. Restaurants amb vistes, moltes botiquetes, carrerons i jardins, i tot envoltant el llac Pichola, en el centre del qual hi ha dos illes-palau, una que ara es un restaurant i l'altra, un hotel. A la vorera del llac, ghats i el meravellos Palau de la Ciutat, antiga residencia dels marajas, i actualment oberta al public. No es una simple construccio d'una epoca, sino que es un complexe de diferents edificacions que anaren fent els succecius marajas al llarg dels segles, mantenint sempre la uniformitat artistica. Es fabulos. Just al devora hi ha el palau del maraja actual, i un hotel de 5 estrelles de la cadena del maraja.
A la Bagore-ki-Haveli, un museu a la vora del llac, assistirem a un espectacle de dansa de diferents regions de la India, i mes al cap vespre soparem a una de les molts restaurants amb terrassa des del que pots veure el Palau, el llac i la posta de sol. Aquesta ciuat enamora!
I aixi, de terrassa en terrassa, hem menjat i mejat, i un lassi rera l'altre, de tots els gustos i colors.
I com per tot arreu, el turista, en aquesta foto en Toni, desperta una atraccio desmesurada entre els indis. Com a minim et demanen d'on ets i, si no els fa vergonya, a veure si es poden fer una foto amb tu. Sorpren.