Cap al Temple de Savitri, una hora de pujar escales, i arribar a dalt, just per veure el Sol sortir i Pushkar despertar. Que bonic!
Quedarem a les 5.00 amb na Monica i en Sebastian, de Chile, quan encara era fosc, i per un cami sense perdua, cap a les 6.00 forem a dalt, suats i acalorats, on ens esperaven una familia sencera de mones, per si mos podien prendre el menjar. I ho van fer, pero no a nosaltres, sino a l'amo d'un bar que hi ha just al devora del temple i que te el chai mes car del pais. Quins bitxos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada