Cap a Delhi

Un bus de 7 hores.... Mentida!!!!! Que varen ser 10!!!! Resulta que el bus no partia i se'ns va ocorrer anar a demanar el per que al venedor dels tiquets, darrere el qual hi havia un gordinflo que dormia felic i profundament. La resposta, obvia, era que el conductor estava dormint. Com no se'ns havia acudit?! En fi, que una hora mes tard comencarem a tirar cap a Delhi... Un bus express consisteix en que no fa aturades, nomes hi puja i hi baixa gent mentre un dels copilots crida per la finestra la destinacio del bus en passar per davant d'un grup de gent i el conductor, ja despert, disminueix un poc la marxa (si li ve de gust) i t'arrisques al que t'arrisques. Pero be, a aquestes altures ja res sorpren. Be, si. El paisatge. Gaire be tot el trajecte ens el vam passar empanats mirant cada un per una finestra. Extenses esplanades amb cabanyetes on sequen femta de vaca per a fer combustible i de tant en tant algun poblet petit, i la posta de sol. La veritat es que ens ho haviem imaginat tant negre (no ens sobren les males experiencies en autobus) que ens va resultar agradable i tot. Vaja, com relaxant, hipnotitzador.