Cercant un poc d'aire fresc hem arribat a Mussorie, a 2.000 metres d'alcada, des d'on, si fa bon temps, es poden veure les muntanyes nevades de l'Himalaya (que no ha estat el cas) i tot de valls amb molta molta vegetacio. Li diuen The Queen Hill, i per tota la ciutat hi ha cartells penjant de les faroles que diuen com de neta es comparada amb les altres ciutats del pais (Green Mussorie, clean Mussorie; Smoke is every where, clean air only here; etc.). La veritat es que es l'unic lloc on hem trobat paperes (metal.liques, per a que quan estiguin plenes els puguin prendre foc si abans no s'ha menjat la porqueria una vaca sagrada), pero tot i aixi deixa molt que desitjar. La ciutat es un dels principals destins turistics dels indis i la vida del carrer aixi ho mostra. Ple de inverosimils paradetes de carrer (gent que t'endevina el passat, present i futur, gent que et pesa, molts llocs de menjar, sobre tot panoxes, i moltes mes coses) i d'al.lots o homes que et carreguen l'equipatge o els fills en cotxets de nin petit que pareixen de joguina (n'estava ple i si s'aborrien feien carreres entre ells!!!). Molta costa per a munt, molta costa per avall, un sol carrer principal de 5 Km, una esglesia cristiana per assajar el piano (el temple mes antic de la ciutat, de 1863) i molts de turistes indis que es volien fotografiar amb els no indis. Un lloc sense gaire interes pero "tranquil" i en un paisatge increible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada